PASSIÓ, ESFORÇ I
DEDICACIÓ. Tres
paraules per definir “Moonwalking”, un dels millors espectacles musicals que he
vist a la meva vida. Un espectacle que ret homenatge a Michael Jackson, un dels millors artistes que han existit fins ara.
Aquest espectacle, creat íntegrament a Manacor i amb artistes 100% mallorquins
fou estrenat el passat 25 de Setembre a l’Auditori de Manacor amb gran èxit.
Sincerament, crec que per a molta gent hi haurà un abans i un
després de Moonwalking.
Aquest projecte està format per una quarentena de persones, entre
les quals hi trobam actors, ballarins, músics, cantants, directors, coreògrafs,
tècnis de so i il·luminació, vestuari, equip d’audiovisuals, il·lustradors, etc
(esper no deixar-me ningú). Michael Jackson ha estat un referent per tots els
participants d’aquest musical que han creat, preparat i treballat durant
aproximadament 9 mesos, i gairebé com un part, al final ha vist la llum ,
complint-se així molts somnis esperats.
Començaré parlant del Cartell,
il·lustració d’un gran artista també de la nostra terra: Lluis Vecina. Desde el
primer moment que el vaig veure me va encantar. Original, suggerent i
fantàstic.
Per cert, m’haureu de perdonar si repeteix alguns adjectius, però
crec que no em bastaran tots els del diccionari per parlar de Moonwalking.
L’espectacle et captiva desde el minut 0 i et sorprèn
cada vegada més. Una dramatúrgia excel·lent, creada amb una gran sensibilitat,
tenint cura de tots els detalls i contant la història de Michael Jackson amb
absoluta sinceritat, sense embuts, però amb dignitat i un gran respecte cap a
tot el que envolta la seva persona. És un espectacle dinàmic, enèrgic, àgil, on
es reflexa un gran treball actoral, coreogràfic i on s’intueix a cada escena, cada
cançó, cada minut i a cada moment, la gran passió que hi han posat tots/es per
dur a terme aquest gran projecte.
Destacar que l’autor, dramaturg i director és en Francesc Riera, impulsor i promotor de
l’espectacle i que a més hi participa com a ballarí, demostrant en cada un dels
seus passos i moviments la gran passió i admiració que sent per Michael
Jackson, i al qual no em cansaré mai d’agraïr tot el que ha fet perquè
Moonwalking veiés la llum.
Un treball actoral
extraordinari de la mà de 2 actors i 2 actrius magnífics, als quals sempre he
admirat i que ens van fer viatjar en el
temps i viure cada una de les etapes de la vida de l’artista i ens feren sentir
tot tipus d’emocions.
Una escenografia perfecte amb els elements justs i necessaris,
acompanyats d’una espectacular il·luminació i un vestuari impressionant, al·lucinant,impecable, genial, magnífic.......
També em va agradar el detall de les projeccions audiovisuals i
destacar la gran feina del muntatge que li donava un aire particular en alguns temes.
Destacar la gran interpretació de músics i cantants (especialment Cristina i Ferran, als quals admir
profundament) , que varen fer que es
visquessin moments realment especials, com el moment en que tots ells surten a
l’escenari amb aquell silenci misteriós, tens, màgic, i amb absoluta elegància
es col·loquen al seu lloc i comença el primer tema: Uauuu!!!! Sense paraules.
És el torn dels ballarins i
coreografies. Crec que hi havia uns
15 temes aproximadament,(per cert, una sel·lecció musical fantàstica), i no
m’equivocaré en dir que tots varen ser increïbles, perfectes, i personalment,
vaig disfrutar moltissim en cada un d’ells i el que més em va agradar va ser el
que trasmetien els ballarins: passió, sensibilitat, emoció, inquietut en alguns
moments, i els veies com disfrutaven amb cada pas de la coreografia
perfectament estudiada, assajada i preparada durant tant de temps. Les
coreografies meravelloses, excel·lents. Destacaré els temes que més
m’impactaren, o bé per la coreografia, o per la música, lletra,etc, perquè
podria estar parlant fins l’any que ve, però m’interessa que ho llegiu tot i no
em vui estendre massa.
I want you back: Quin començament!!!! Quanta energia,
quina vitalitat! Veure’ls ballar amb aquell somriure va ser molt agradable i
allò em va anunciar que seria un gran espectacle i que aquell dia seria inoblidable.
Beat it: Un tema molt especial ja que es pot dir
que és un dels que més he escoltat, per ser un dels preferits del meu fill. El
ball va ser fantàstic, amb moltíssima força.
Thriller: Un dels temes més coneguts i més
impactants, sobre tot per la coreografia, que va ser brutal amb un vestuari i
caracterització fascinants i molt ben fets. Una peça musicalment molt potent i
amb un moment inèdit que no desvetllaré per si algú encara no l’ha vist.
The way you make me feel: També em va agradar molt, una coreografia
molt xula i gran interpretació de tots/es els ballarins/es.
Man in the mirror: La lletra és fantàstica i amb un
missatge molt clar i l’acompanyament del coro de gospel va ser brutal. Un
detall xulíssim. Gran interpretació vocal també en un tema una mica complicat
vocalment baix el meu punt de vista.
Smoth Criminal: Una coreografia espectacular amb el
moment “anti-gravetat” que quasi em perd perquè estava mirant els altres
ballarins.
Earth Song: En aquests moments de l’espectacle ja
estaven totes les emocions a flor de pell, contingudes, retingudes i mira...,
entre la música que és preciosa, la lletra i el video que mai el puc mirar
sencer per ser massa sensible a algunes imatges, no vaig poder evitar algunes
llàgrimes. Destacar la impressionant interpretació de na Cristina en aquest
tema: Brutal!!!!!
Billie Jean: La peça estrella de l’espectacle. Una de
les cançons amb més èxit de la carrera de Michael Jackson. Aquest moment de
Moonwalking per mi (i pel meu fill també, ja que Billie Jean és una altra de
les seves preferides) va ser màgic i molt especial. Amb un ballarí de luxe i
una coreografia executada a la màxima perfecció i una interpretació magistral.
La seva entrada amb aquell silenci inicial, els moviments elegants, aquell
ambient misteriós, el públic expectant... bé, amb una paraula: Brutal!!!.
Un final apoteòsic que va aconseguir posar tots i cada un dels
espectadors en peu i que varen aplaudir
fins a més no poder ( jo crec que no exager si dic que estarem prop de 10
minuts sense aturar d’aplaudir). En aquell moment, el públic estava sense
paraules i crec que més de dues llàgrimes caigueren , a damunt i a baix de
l’escenari.
He de dir que el moment de la salutació va ser fantàstic, ja que es
podia veure els artistes emocionats i jo em vaig emocionar també, sobre tot
perquè em podia imaginar el que estaven sentint, ja que per sort, he tengut l’oportunitat
de estar damunt un escenari i ho he pogut experimentar, encara que no amb un
espectacle d’aquestes característiques.
Ja només em queda agrair a tots els que han format part d’aquest
meravellós projecte, que gràcies a ell hem pogut conèixer una altra part den
Michael Jackson que de ben segur molts no coneixien: la seva part més humana,
altruista, i generosa. Michael era una persona molt sensible, detallista,
perfeccionista, a part de ser un gran artista, intèrpret, compositor, creador
visual, amb una veu versàtil, especial, original i única. Una persona
preocupada pel món,per les persones, per la societat, una societat intol·lerant, que el va
jutjar i el va tractar injustament (bona part per culpa de la premsa, una
premsa que el 99% de les coses que contava d'ell, eren falses.) Tot i axí ell tenia
milions de seguidors per tot el món. I fins i tot després de la seva mort, el
món sencer va plorar la seva pèrdua i molts es
disculparen i es retractaren del que havien dit i pensat d’ell, però ja
era massa tard.
Coses com aquesta m’omplen de ràbia i impotència, al veure que no
es pot fer res contra aquest tipus de periodisme. Això reafirma el que jo
sempre he pensat: que no hi ha arma més perillosa que la “paraula”.
Però gràcies a les persones que sempre varen creure en ell i que li
feren costat i seguiren confiant en ell , la seva música no ha deixat mai de
sonar i d’escoltar-se arreu del món i esper que així sigui fins a la fi dels
nostres dies.
Aquí vos deix amb una fotografia on hi podeu veure tot l’equip
d’artistes al complet.
Enhorabona ARTISTES!!! Vos desig molt d’èxit MOONWALKERS!!!!
