Seguidores

miércoles, 24 de diciembre de 2014

Moonwalking (o un viatge a L.A.)


PASSIÓ, ESFORÇ I DEDICACIÓ. Tres paraules per definir “Moonwalking”, un dels millors espectacles musicals que he vist a la meva vida. Un espectacle que ret homenatge a Michael Jackson, un dels millors artistes que han existit fins ara. Aquest espectacle, creat íntegrament a Manacor i amb artistes 100% mallorquins fou estrenat el passat 25 de Setembre a l’Auditori de Manacor amb gran èxit.
Sincerament, crec que per a molta gent hi haurà un abans i un després de Moonwalking.
Aquest projecte està format per una quarentena de persones, entre les quals hi trobam actors, ballarins, músics, cantants, directors, coreògrafs, tècnis de so i il·luminació, vestuari, equip d’audiovisuals, il·lustradors, etc (esper no deixar-me ningú). Michael Jackson ha estat un referent per tots els participants d’aquest musical que han creat, preparat i treballat durant aproximadament 9 mesos, i gairebé com un part, al final ha vist la llum , complint-se així molts somnis esperats.

Començaré parlant del Cartell, il·lustració d’un gran artista també de la nostra terra: Lluis Vecina. Desde el primer moment que el vaig veure me va encantar. Original, suggerent i fantàstic.

Per cert, m’haureu de perdonar si repeteix alguns adjectius, però crec que no em bastaran tots els del diccionari per parlar de Moonwalking.
 L’espectacle et captiva desde el minut 0 i et sorprèn cada vegada més. Una dramatúrgia excel·lent, creada amb una gran sensibilitat, tenint cura de tots els detalls i contant la història de Michael Jackson amb absoluta sinceritat, sense embuts, però amb dignitat i un gran respecte cap a tot el que envolta la seva persona. És un espectacle dinàmic, enèrgic, àgil, on es reflexa un gran treball actoral, coreogràfic i on s’intueix a cada escena, cada cançó, cada minut i a cada moment, la gran passió que hi han posat tots/es per dur a terme aquest gran projecte.

Destacar que l’autor, dramaturg i director és en Francesc Riera, impulsor i promotor de l’espectacle i que a més hi participa com a ballarí, demostrant en cada un dels seus passos i moviments la gran passió i admiració que sent per Michael Jackson, i al qual no em cansaré mai d’agraïr tot el que ha fet perquè Moonwalking veiés la llum.
Un  treball actoral extraordinari de la mà de 2 actors i 2 actrius magnífics, als quals sempre he admirat  i que ens van fer viatjar en el temps i viure cada una de les etapes de la vida de l’artista i ens feren sentir tot tipus d’emocions.

Una escenografia perfecte amb els elements justs i necessaris, acompanyats d’una espectacular il·luminació i un vestuari impressionant, al·lucinant,impecable,  genial, magnífic.......
També em va agradar el detall de les projeccions audiovisuals i destacar la gran feina del muntatge que li donava un  aire particular en alguns temes.



Destacar la gran interpretació de músics i cantants (especialment Cristina i Ferran, als quals admir profundament) , que varen fer que es visquessin moments realment especials, com el moment en que tots ells surten a l’escenari amb aquell silenci misteriós, tens, màgic, i amb absoluta elegància es col·loquen al seu lloc i comença el primer tema: Uauuu!!!! Sense paraules.

És el torn dels ballarins i coreografies.  Crec que hi havia uns 15 temes aproximadament,(per cert, una sel·lecció musical fantàstica), i no m’equivocaré en dir que tots varen ser increïbles, perfectes, i personalment, vaig disfrutar moltissim en cada un d’ells i el que més em va agradar va ser el que trasmetien els ballarins: passió, sensibilitat, emoció, inquietut en alguns moments, i els veies com disfrutaven amb cada pas de la coreografia perfectament estudiada, assajada i preparada durant tant de temps. Les coreografies meravelloses, excel·lents. Destacaré els temes que més m’impactaren, o bé per la coreografia, o per la música, lletra,etc, perquè podria estar parlant fins l’any que ve, però m’interessa que ho llegiu tot i no em vui estendre massa.

I want you back: Quin començament!!!! Quanta energia, quina vitalitat! Veure’ls ballar amb aquell somriure va ser molt agradable i allò em va anunciar que seria un gran espectacle i que aquell dia seria inoblidable.
Beat it: Un tema molt especial ja que es pot dir que és un dels que més he escoltat, per ser un dels preferits del meu fill. El ball va ser fantàstic, amb moltíssima força.
Thriller: Un dels temes més coneguts i més impactants, sobre tot per la coreografia, que va ser brutal amb un vestuari i caracterització fascinants i molt ben fets. Una peça musicalment molt potent i amb un moment inèdit que no desvetllaré per si algú encara no l’ha vist.
The way you make me feel: També em va agradar molt, una coreografia molt xula i gran interpretació de tots/es els ballarins/es.
Man in the mirror: La lletra és fantàstica i amb un missatge molt clar i l’acompanyament del coro de gospel va ser brutal. Un detall xulíssim. Gran interpretació vocal també en un tema una mica complicat vocalment baix el meu punt de vista.
Smoth Criminal: Una coreografia espectacular amb el moment “anti-gravetat” que quasi em perd perquè estava mirant els altres ballarins.
Earth Song: En aquests moments de l’espectacle ja estaven totes les emocions a flor de pell, contingudes, retingudes i mira..., entre la música que és preciosa, la lletra i el video que mai el puc mirar sencer per ser massa sensible a algunes imatges, no vaig poder evitar algunes llàgrimes. Destacar la impressionant interpretació de na Cristina en aquest tema: Brutal!!!!!
Billie Jean: La peça estrella de l’espectacle. Una de les cançons amb més èxit de la carrera de Michael Jackson. Aquest moment de Moonwalking per mi (i pel meu fill també, ja que Billie Jean és una altra de les seves preferides) va ser màgic i molt especial. Amb un ballarí de luxe i una coreografia executada a la màxima perfecció i una interpretació magistral. La seva entrada amb aquell silenci inicial, els moviments elegants, aquell ambient misteriós, el públic expectant... bé, amb una paraula: Brutal!!!.




Un final apoteòsic que va aconseguir posar tots i cada un dels espectadors en peu  i que varen aplaudir fins a més no poder ( jo crec que no exager si dic que estarem prop de 10 minuts sense aturar d’aplaudir). En aquell moment, el públic estava sense paraules i crec que més de dues llàgrimes caigueren , a damunt i a baix de l’escenari.
He de dir que el moment de la salutació va ser fantàstic, ja que es podia veure els artistes emocionats i jo em vaig emocionar també, sobre tot perquè em podia imaginar el que estaven sentint, ja que per sort, he tengut l’oportunitat de estar damunt un escenari i ho he pogut experimentar, encara que no amb un espectacle d’aquestes característiques.


Ja només em queda agrair a tots els que han format part d’aquest meravellós projecte, que gràcies a ell hem pogut conèixer una altra part den Michael Jackson que de ben segur molts no coneixien: la seva part més humana, altruista, i generosa. Michael era una persona molt sensible, detallista, perfeccionista, a part de ser un gran artista, intèrpret, compositor, creador visual, amb una veu versàtil, especial, original i única. Una persona preocupada pel món,per les persones,  per la societat, una societat intol·lerant, que el va jutjar i el va tractar injustament (bona part per culpa de la premsa, una premsa que el 99% de les coses que contava d'ell, eren falses.) Tot i axí ell tenia milions de seguidors per tot el món. I fins i tot després de la seva mort, el món sencer va plorar la seva pèrdua i molts es  disculparen i es retractaren del que havien dit i pensat d’ell, però ja era massa tard.

Coses com aquesta m’omplen de ràbia i impotència, al veure que no es pot fer res contra aquest tipus de periodisme. Això reafirma el que jo sempre he pensat: que no hi ha arma més perillosa que la “paraula”.

Però gràcies a les persones que sempre varen creure en ell i que li feren costat i seguiren confiant en ell , la seva música no ha deixat mai de sonar i d’escoltar-se arreu del món i esper que així sigui fins a la fi dels nostres dies.



Aquí vos deix amb una fotografia on hi podeu veure tot l’equip d’artistes al complet. 
Enhorabona ARTISTES!!! Vos desig  molt d’èxit MOONWALKERS!!!!


1 comentario:

  1. No havia llegit es teu post, avui mirant coses l'he trobat. Jo hauria escrit exàctament lo mateix que has escrit tu, només afegiria una cosa que és important saber i crec que molta gent ignora, i és que part de lo que es treu amb aquest musical es destina a beneficiència de gent que realment ho necessita, lo qual també seria una manera de 'seguir ses passes pel bon camí' que Michael ens indicava sempre. Veig que tenim una visió general semblant, i ho vivim intensament, jo crec que aquest entussiasme que tenim per aquest gran espectacle ens ha donat vida i molt per pensar i fer d'aquí endevant. Una aferrada molt forta Jerònia. Michael Jackson forever alive , ara i sempre dins es nostro cor.

    ResponderEliminar